divendres 2 de desembre de 2011

Taller de Galetes de Nadal amb la Sílvia.

Diumenge 27 de Novembre la Sílvia ens va engrescar a petits i grans en un taller de galetes nadalenques. La sala gran del local estava plena per una trentena de persones i personetes escoltant atentament la Sílvia que ens explicava com fer galetes, i com decorar-les. Aquest va ser el punt fort de la trobada: vermell, verd, lila, blau....Els més petits van pintar decorar les galetes amb aquests colors. Van sortir unes delicioses obres d'art.
Gràcies Sílvia pel taller, tens un veritable club de fans.











No deixeu de visitar el seu bloc:


dilluns 21 de novembre de 2011

Joranada de les Cooperatives de consum responsable de Castellar del Vallès

Gustavo Duch: “ El que ens hem d’empassar” i taula rodona amb membres de les cooperatives de Castellar
Sala d'actes del local
Amb la sala d’actes del local del Centre 8 plena de gom a gom Gustavo Duch va explicar quins son els problemes de l’actual model agroalimentari.  És un model que afavoreix i subvenciona la concentració de la producció i de la distribució d’aliments en poques i grans empreses,  i el comerç d’aquests  productes a llargues distàncies. Entre moltes implicacions, aquest model està provocant que s’estigui fent fora de les seves terres a molts camperols arreu del planeta, al mateix temps que a Occident tanquen explotacions agràries una darrera una altra, en un continu degoteig interminable.

El fet que els camperols estiguin sent expulsats de les seves terres a Amèrica o a Àfrica, juntament amb l’especulació financera amb el preu dels aliments, és el principal motiu de fam al món actualment. En cap cas és la falta de producció global  d’aliments,   ja que se’n  produciexen per més de 10.000 milions de persones. El  preu del grans puja segons el que les minories a Occident  i les seves empreses (o les institucions que les subvencionen)  estem disposts a pagar per ells (aliments, pinso pels porcs, o agrocompbustibles pels cotxes), un preu que la gran majoria en aquest planeta no poden pagar.  Com sempre, els gran negocis dirigeixen el flux de productes cap a les minories que poden pagar els preus més alts. Productes produïts sovint en els mateixos països que passen gana i on els seus camperols no tenen terres ni recursos per alimentar-se ells i a les seves comunitats.

Gustavo Duch ens va parlar del model oposat, el de la Sobirania Alimentària, on els pagesos i camperols de cada país i regió produeixen per a ells i per a les seves comunitats, i que molts informes  i estudis internacionals, avalen com un model que pot evitar que la gent es mori de gana en aquest planeta. 
Emorzar al pati
Després de la xerrada es obsequiar als assistents amb un esmorzar de pa amb xocolata, sucs fruita i tè al pati de l’antic mas del carrer Centre 8.

En aquest enllaç podeu escoltar els audios dels actes:
http://economat1.blogspot.com/p/les-cooperatives-de-consum-ecologic-cap.html
Tot sequit i de nou a la sala d’actes del local es va fer una taula rodona  amb membres de les coperatives de consum agroecològic. 
Taula rodona
La Berta de l’Economat va explicar el  principis i ideari de les cooperatives, el qual vol caminar cap a  la sobirania alimentària de Catalunya i  d’altres països del món. També va explicar el funionament intern de l’Economat.

Lissete de Naps i Cols va comentar el per què  de l’agricultura ecològica i els seus efectes en la biodiversitat,  i la importància de recuperar les llavors  locals, i
 que els pagesos les guardin i les continuin transmetent.  La Queralt va teoritzar sobre els circuits de proximitat i  el recorregut dels productes depenent dels actors que hi intervenen, amb les conseqüèncie que té això en la possibilitat d’un preu just pel pagès, i d’un producte de qualitat pel consumidor.

 Per acabar, el pagès de Castellar  Eduard Soler,  impulsor de l’horta ecològica del Sabater Vell, va explicar tot el procés que van seguir des del moment que van voler arrencar el projecte d’una horta ecològica,  i la seva  la dificultat de trobar  unes terres sense contaminar  al peu del Parc Natural de Sant Llorenç. Les cooperatives de Castellar consumeixen el 50% de la producció d’aquest hort que té 1,5ha, i la seva existència possibilita la rendibilitat d’aquest projecte. Cada setmana aquesta familia de pagesos serveix per la tarda a les famílies de les cooperatives els productes que han collit a l’hort   durant el matí.

Tallers i activitats
Després de les xerrada i la taula rodona es van fer uns tallers organitzats pels membres de les cooperatives on tothom hi podia participar: un taller d’el.laboració de galetes artesanes, un taller de pintura (al Gira Sol), un torn que rodava amb l’energia generada per una placa solar, un taller de bombolles de sabó gegants, un espai pensat pels nens més petits on podien experimentar les olors, el tacte i el gust també i es va instal.lar un alambic amb el que es destilava farigola i seguiment et podies fer la teva pasta de dents natural.
Les cooperatives, satisfetes per l’èxit de participació al final van fer un dinar al pati del local.
Taller de galetes
Taller de pintura al Gira-sol

Preparant el taller de pintura al Gira-sol
Taller de pasta de dents
Destilant farigola






Taller de bombolles gegants
Experimentant en el taller del tacte, el gust i les olors
Cooperatives de consum responsable de Castellar: 


diumenge 13 de novembre de 2011

Les cooperatives de consum responsable de Castellar del Vallès organitzen el primer mercat d’intercanvi local

Al voltant del sortidor de la Plaça Major, s’ha fet el primer mercat d’intercanvi de Castellar del Vallès.

La pluja ha fet plegar el mercat abans de l’horari previst.

Les Cooperatives de Castellar continuaran organitzant noves convocatòries d’aquest tipus de mercat.

En un mercat d’intercanvi hi poden participar totes aquelles persones que tenen objectes de casa que ja no fan servir: joguines, roba, elements decoratius, menjar...

El mercat consisteix en l’intercanvi d’objectes a patir de l’entesa entre les persones que porten els objectes.

L’objectiu d’aquest tipus de mercats que existeixen arreu de Catalunya, és el d’anar més enllà del reciclatge, fomentar la reducció del consum i de la petjada ecològica, així com la nostra responsabilitat de les nostres accions de consum, recuperar l’autèntic valor que tenen les coses, el valor que suposa produir i comprar, el valor de qui ha produït el producte, de tenir-lo a l’abast o de l’esforç que hem hagut de fer per comprar-lo.